La meditació és l’experiència d’endinsar-nos en nosaltres mateixos, fins a arribar al nostre jo més profund i observar-lo sense jutjar-lo, acceptant la persona que som amb els nostres defectes i les nostres virtuts. No es tracta de pensar en res sinó de buidar la ment per complet i centrar-nos en el nostre jo interior, connectar amb nosaltres mateixos per així poder-nos entendre.
La meditació és una manera de parar atenció al moment i fer-lo amb amabilitat i curiositat. No és una experiència cognitiva, sinó sensorial, i en permet es nodrir i enfortir diferents parts del cervell que han sigut oblidades pel nostre ritme de vida.
Un atribut fonamental de la meditació és que es practica sense judici. De vegades som tan durs amb nosaltres mateixos i la nostra crítica interna és tan forta que necessitem un espai en què donar-nos permís per a no jutjar.
A
través de meditació som capaços de connectar pensaments, emocions i
sensacions perquè treballen de manera conjunta i coordinada.
Imagina les possibilitats si fem aquesta práctica amb regularitat. Què pot passar si fem aquesta senzilla connexió i aconseguim enfortir el propi coneixement interior? Què pot passar si ens donem permís per a parar i , senzillament, existir?, I si aprenem a escoltar-nos a nosaltres mateixos per una estona?.
Imagina les possibilitats si fem aquesta práctica amb regularitat. Què pot passar si fem aquesta senzilla connexió i aconseguim enfortir el propi coneixement interior? Què pot passar si ens donem permís per a parar i , senzillament, existir?, I si aprenem a escoltar-nos a nosaltres mateixos per una estona?.
Potser el món seria diferent. Haurem de provar si volem descobrir la resposta.
Imatge: Silhouette of Person Raising Its Hand, Pixabay.
